Perico, primer semental de raça prienaica

Inicis

Hi havia una vegada...una il·lusió... un somni...una realitat.


Girola és un projecte que es comença a gestar la primavera del 2009.

Comença de la il.lusió de tres joves que volen continuar amb un ofici que s'està perdent, de contribuir en un paisatge pirinenc que s'abandona, de treballar amb una raça, la cabra pirenaica, que es troba en perill d'extinció.

Moni, Joan i Pepe engeguem amb les ganes de la joventut: aquest any hem començat per construir una nau a les afores del poble, al prat de Girola, d'aquí es d'on ve el nom. De moment ens dediquem a la cria de cabrits per carn i estem començant a ampliar el lot de cabra de raça pirenaica, de la qual volem arribar a tenir unes cent mares per poder oferir futures progenitores i sementals.

Aquesta raça encara la podem trobar en petits escamots que conserven poc de la seva puresa racial. Es pot veure en estat salvatge al mig Pallars, en els municipis de Rialp i Llavorsí i en estat domèstic en una explotació de cabrum a la localitat d'Arestui i la nostra al nord del Pallars Sobirà a València d'Àneu.

Les nostres primeres cabres d'aquesta raça arribaren el febrer del 2010 procedents d'explotacions del Pirineu d'Osca, on es conserva una millor puresa de la raça i on també hi ha una associació que es dedica a la conservació de la raça. ARACRAPI.



divendres, 30 de setembre del 2016

Després de tants anys sense publicar, fem aquesta nova entrada amb la intenció de presentar-vos el nostre nou blog. El podreu seguir a l'enllaç que compartim més a baix i esperem mimar-lo i actualitzar-lo amb regularitat. Us animem a entrar-hi!

http://formatgeriagirola.blogspot.com.es/

Allà intentarem explicar les experiències viscudes amb el nostre ramat de cabres, a València d'Àneu, així com mantenir-vos al dia de les novetats a la nostra recent estrenada formatgeria.

Salut,

Pepe, Joan i Moni

dilluns, 23 de juliol del 2012

Es millors amics del pastor.

Avui vos presentaré es nostres dos gossos de la granja; Ells són Nuca i Xic dos gossos que tot i  la seva joventut, apunten maneres.

Xic i Nuca

Nuca, é una gossa de casi bé dos anys, de raça border collie , descendeix d'una nissaga de gossos que s'han dedicat al maneig dels ramats desde els seus orígens. Va nèixer a casa Eugènia d'Alòs i va arribar a la nostra granja a principis de l'any 2011 amb només dos mesets de vida.
Nuca é una gossa amb falta de caràcter, encara que amb un gran instint per el bestiar. Al començament de tenir-la vam cometre l'error de dixar-la sola per dins la granja i es va familiaritzar amb el ramat, això ha fet que ens dificultés l'ensenyança i que li coste molt imposar-se as cabres punteres del ramat, prò poc a poc va treient caràcter, que li surt amb atres animals domèstics. Pel que fa a l'obediència, la gossa treballa prou bé, tot i que l'edat é curta.
Es Collies són animals molt intel·ligents, encara que amb un aprenetatge més lent que d'atres races de pastors.
Ara amb casi dos anys comence a treballar lluny del pastor i fent es feines d'arroplegar el bestiar, pro li falte força per portar-les fins al pastor. Continuarem treballant!

Nuca tombada en un prat al tanto del ramat 

Xic; é un mascle d'encara no un any que descendeix de nissagues de gossos de tura. La mare de Xic, Xispa, una gossa petanera que descendeix dels Collies de casa Eugènia, però mestissa i Mush,el pare, un mascle de fort caràcter de casa Sala amb molt bones aptituds pes vaques, però amb pocs dots per l'obediència.
Així que trobem en Xic el caràcter dels gossos de tura catalans.f Té un ort caràcter heretat del seu pare, i predisposició a l'obediència encara que é molt cabarrut. El gos se trobe a la part inicial de l'aprenentatge, ha començat a sortir amb el ramat i aprent es ordres amb el model de Nuca. Aquest estiu rarament pujarà a la  muntanya a veure el ramat i serà a la tardor quan tornarem a començar amb el seu aprenentatge treballant amb el ramat dins un tancat i el gos per fora, li hem vist la mancança de treballar amb el ramat com un grup i té tendència a escabotar animals del ramat
Esperem amb el temps, tenir un bon ajudant i així contrarrestar la falta de caràcter de Nuca.

Cala i el Xic iniciant-se al món pastoril

dimecres, 11 de juliol del 2012

Cabres a la muntanya

Com cada primavera, i amb l'arribada des calors i la mosca, puiem es cabres a la zona del Gerber.
Aguet any i a diferència de l'altre any els peixius venen una mica retrassats, prò ara la calor ja feve que l'estança se fes pesada pel bestiar i vam decidir engegar-les fins a la tardor.
Això no vol dir que les abandonem perquè cada setmana se puie una vegada a donar-les sal.
Així que dissabte de bon matí, i aguet any acompanyats per Marc (Valentàs) ,i el Nico (Quico) a les 6 del matí mos vam ficar en marxa.

Ramat abandonant la zona de les granges, on no tornaran fins la tardor

Al primer moment puiem una mica massa ràpid i mos donem compte que hem de disminuir la marxa, si volem arribar bé fins al Gerber, ja que fot calor i la distància é llarga. Anem puiant i es cabres aprofiten per fer un mos aquí i allà.

.
Cabres agafant la canal de la Mare de Deu.

I després de cinc hores de caminar a les 11 del matí, mitja hora més aviat que l'any passat deixavom es cabres al pletiu de la Coma.
Cabres arribant a l'estanyera


I com sempre la foto de rigor ame Perico.

Pepe i Juanito ame Perico, tres araneses,(l'Aranesa, Barrina, Mascarda) i la Girelleta. Lluint samarreta de Girola C.B.

dilluns, 28 de maig del 2012

Arribada de les araneses.

Dimarts 22 de maig, desprès de la jornada laboral vam anar a buscar les 7 noves adquisicions de la nostra explotació.

Com podeu veure, no son de raça pirenaica, són cabres de que dos d'ells descendeixen de la raça i les altres venen de d'altres de diferents. Es ham batejat amb és noms de l'Aranesa, Pituna (que é com li dive el seu antic amo), Mascarada, Gessa, Barrina, Unha i Xicoïa.

Les cabres araneses amb primer pla.

El fet que hem decidit de comprar aguetes cabres é que a la tardor haurem de treuren unes quantes de treta, i necessitem fer front a les despeses. I com que anem guardant cabrides de raça pirenaica amb les altres anem pagant.

Teniom por per barrejar-les tard, però s'han adaptat prou bé i ràpid a la nova ramada i me semble que no tindrem cap problema  a l'hora de pujar-les al Gerber.

dimecres, 16 de maig del 2012

Tornem a posar el blog en marxa!

Molt bones a tothom!

Casi, casi fa un any de la última vegada que vaig penjar algo al Blog. pro per un últim any intensissím, i ja veureu perquè no hem tingut molt temps per dedicarnos-hi.

Girola continue amb la mateixa il·lusió o més que al començament; pel que fa al ramat aquest any ens ha anat molt bé, tret de tres cabres les altres ens han parit totes, assolint el record de naixements a la granja amb un total  de 54, Del quals 3 han mort, 7 han queda't per recria i la resta a escorxador.

Del 7 de recria n'hi ha 5 femelles i 1 mascle de raça pirenaica, i la cabrida blanca de l'any que serveix per poder-les veure de lluny quan estan a la muntanya. El mascle ha marxat de semental a una altra explotació.

Cabres de raça Pirenaica de la nostra explotació

Referent a la societat; Juan se postule com el successor de Macareno. Ha tornat a fer províncies i va arribar amb més canalla: Flora ,Fauna i Espurna tres cabrides de raça pirenaica que seran futures mares.
A més aquest any apart de català i manyo, es cabres també parlaran aranès, ja que hem comprat 7 cabres d'entre 2 i 5 anys a Unha.

Jo continuo fent de cabrer Mc. Giver ocupant-me del manteniment i consolidació de les construccions de la granja i aquest any, gracies a les ajudes que el PNAESM, dona a la seva zona d'influéncia hem istal·lat plaques solars per la il·luminació de la granja i futures inversions.


I la Moni és qui té la millor feina, i qui la fa més bonica o si no mireu aquesta foto, i quin tros de pastorassa que tenim, i això només amb 11 mesos.




Despres de casi un any ja n'hi ha prou, vos deixo una altra imatge, que mentre la mireu vull que sentiu la calor a la cara del sol caient de la tarde amb airet que baixe del port tot sentint es asquelles.




dijous, 14 de juliol del 2011

Cabres de vacances

Desde fa cinc anys puiem es cabres a la zona del Gerber, aguet any com que l'hivern no ha sigut de molta neu i la primavera mos va ajudar amb el degel, gracies a unes calors primerenques, es amb puiat més aviat de lo de costum .

Així que el dia 18 de juny, amb Juanito, Ferran, Marc Bruna, Pere, que mos va acompanyar desde la Mare de Deu de les Ares, i un servidor mos vam ficar amb marxa i a les 6.00 h. del matí agafavom lo carrer del Port i per la vall de la Bonaigua fins arribar a les 11:00 h. a les saleres de la Coma de Don Jaume a la zona del Gerber.

Aguet any serà lo primer que desde que les puio al Gerber no estaràn soles, gaudiràn de la companyia des auvelles d'Andreu, i farem conlloc.
Només que  no se faràn gaire companyia, perque les unes estaran per una zona i les altres per un altra.


As bons ramats hi te que ve. Bons pastors i bons crestons, així que mireu quin orgull de germans, amb quin parell de feres. dequí cincuanta anys serem portada de la Barrufa, ja ho veureu. Ole, foto!


Bueno! I lo millor, que si algú no la coneix, vos presento la nova accionista de Girola C.B. La nena més guapa de tot lo món, i que conste que no me cau la baba! Je! je!
Mireu que guapa!

dimecres, 27 d’abril del 2011

La Cala arriba amb dos cabrides sota el braç

Hi ha gent que té sort en aquesta vida i la Cala serà una d'aquestes. I sabeu per què?... Perquè té  uns tiets, uns cosins i un tiet Antonio que són una passada.
Aquesta bona gent li han regalat dos cabretes de raça pirenaica, aquí les teniu...


La primera és la Bruna i la segona la Lila. Les ha batejat la Gaia la nostra nebodeta.


I ara a veure si faig patxoca? Mireu quin pastoràs!