Molt bones família de seguidors:
Ja fa dies que no vos dic gran cosa, però és que estic bastant liat, però la granja va bé.
Ara ja estem apunt d'acabar el corral, i l'entrada de la granja ja sembla una altra cosa, i entre això i que ara ja portem les cabres a passejar el dia es fa curt. Però les pobres besties ho agraïssen, aquest any els ha tocat més estabulació que de costum, però com que no paren d'estrenar coses aquest any, s'han de fer fotre per un altre costat.
Bé aquí teniu les fotos d'agueta passada de cabrits.
Me semble que a partir d'ara faré sevir el pallarès per parlar al blog, perquè la veritat és que men faig un tip de saber com s'escriu en català estàndard. Com diu lo meu germà, È lo que ià!
Inicis
Hi havia una vegada...una il·lusió... un somni...una realitat.
Girola és un projecte que es comença a gestar la primavera del 2009.
Comença de la il.lusió de tres joves que volen continuar amb un ofici que s'està perdent, de contribuir en un paisatge pirinenc que s'abandona, de treballar amb una raça, la cabra pirenaica, que es troba en perill d'extinció.
Moni, Joan i Pepe engeguem amb les ganes de la joventut: aquest any hem començat per construir una nau a les afores del poble, al prat de Girola, d'aquí es d'on ve el nom. De moment ens dediquem a la cria de cabrits per carn i estem començant a ampliar el lot de cabra de raça pirenaica, de la qual volem arribar a tenir unes cent mares per poder oferir futures progenitores i sementals.
Aquesta raça encara la podem trobar en petits escamots que conserven poc de la seva puresa racial. Es pot veure en estat salvatge al mig Pallars, en els municipis de Rialp i Llavorsí i en estat domèstic en una explotació de cabrum a la localitat d'Arestui i la nostra al nord del Pallars Sobirà a València d'Àneu.
Les nostres primeres cabres d'aquesta raça arribaren el febrer del 2010 procedents d'explotacions del Pirineu d'Osca, on es conserva una millor puresa de la raça i on també hi ha una associació que es dedica a la conservació de la raça. ARACRAPI.
Girola és un projecte que es comença a gestar la primavera del 2009.
Comença de la il.lusió de tres joves que volen continuar amb un ofici que s'està perdent, de contribuir en un paisatge pirinenc que s'abandona, de treballar amb una raça, la cabra pirenaica, que es troba en perill d'extinció.
Moni, Joan i Pepe engeguem amb les ganes de la joventut: aquest any hem començat per construir una nau a les afores del poble, al prat de Girola, d'aquí es d'on ve el nom. De moment ens dediquem a la cria de cabrits per carn i estem començant a ampliar el lot de cabra de raça pirenaica, de la qual volem arribar a tenir unes cent mares per poder oferir futures progenitores i sementals.
Aquesta raça encara la podem trobar en petits escamots que conserven poc de la seva puresa racial. Es pot veure en estat salvatge al mig Pallars, en els municipis de Rialp i Llavorsí i en estat domèstic en una explotació de cabrum a la localitat d'Arestui i la nostra al nord del Pallars Sobirà a València d'Àneu.
Les nostres primeres cabres d'aquesta raça arribaren el febrer del 2010 procedents d'explotacions del Pirineu d'Osca, on es conserva una millor puresa de la raça i on també hi ha una associació que es dedica a la conservació de la raça. ARACRAPI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Volem veure fotos del corral!
ResponEliminahombre pepe!!!
ResponEliminaque be que tingueu bloggg!!! així us puc seguir, que jo no tinc ni feisbuk ni res i vai una mica perdut... XD Molt xulo, i molt interessant ja us anire llegint. Au una abraçada i un mastegot!
ah! per cert i que se m'oblidava! Que sapiguis que si necessites qualsevol cosa pots comptar amb mi, que a vegades aixó dels blogs es una mica complicat, mes que res perque jo ja m'hi he trobat i osti... n'hi ha un fart!
ResponEliminaPer aixó que si tens o teniu qualsevol dubte, aqui estic jo encantat de poder fotre un cop de ma vale?
apa, deusiau!
Ostres Moni! Què bé que ho feu!
ResponEliminaI tu amb la panxa ben rodona que deu estar ja...
La cabra de la portada la vau pentinar bé, eh? I quin pircing que porta. Sembla una mica harrai.
Una abraçada ben forta.
Joan
Nena!! Quants projectes que teniu entre mans i que veuran la llum! El projecte anomenat Cala té molt bona pinta, i crec que també us treurà molt de temps! A veure quan pugem a fer una visita les de la uni... Esperaré ansiosa per poder tastar aquesta carn tan deliciosa que sortirà de la granja!! Molts petons als dos!
ResponEliminaEi! a tope! us ajudarem tot el que poguem...
ResponEliminaLes grípies ;P
Una abraçadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Ens feu molt contentes!